Adobat en aquestes lides des dels seus inicis en diferents formes i maneres, el mateix coneix una gran acadèmia que ha pertangut a grans cadenes com ha fet treballs per a backstages i passarel·les, Jose Salines és sens dubte un professional destacat de la perruqueria que avui dirigeix amb encert i satisfacció plena Llimbs Hair Club, el seu saló situat a La Roca del Vallès, Barcelona.

Recentment integrat en l’UPE, Va unir de Perruquería i Estètica Vallés Oriental, és vocal d’aquesta, al costat de noms de gran importància com ho són Xavier Arcarons, Bibiana Serra, Montse Morella, Marc Calvache, Mery Galan, Sònia Massagué, Inma Señé i Neus Rof, sota la presidència de Pilar Pérez Laredo (Bellesa Essencial de Granollers).

Salines és viu exemple de la necessitat de l’associacionisme al nostre país i en una professió que peca en excés d’individualisme, potser també per desmesura de protagonisme derivat de la seva vena més artística, sense excloure per descomptat, una conjuntura i idiosincràsia pròpia d’una societat allunyada històrica i histriónicament i en excés de tals compromisos.

Avui volem saber com funciona un saló fora del circuit i les exigències de les grans urbs i ciutats, però no per això, menys referent ni influent quant a consumidors i serveis.

Jose Salines, a més, és un perruquer excels, que té a bé regalar als seus clients amb el domini de la seva tècnica, apresa a cop d’esforç, formació i reciclatge i un currículum i destresa pròpia que el col·loca al costat de les grans estrelles. A les proves em remeto…

BEAUTY MARKET: Com sobreviu als temps (i més en els últims) una perruqueria d’una població petita?
JOSE SALINES: Es viu gràcies al treball constant i a l’amor al nostre treball (el porta escrit en el front Jose Salines, l’adoració a la professió que processa, la perruqueria). Tant la meva sòcia Marta Cañadas com jo, hem aconseguit crear una clientela estable. Sense aquest gran percentatge de clients estables que confien en nosaltres, ni en La Roca ni en cap lloc es podria parlar d’un saló rendible. No importa (reflexiona Jose, després d’un breu silenci) que el saló estigui situat en una petita localitat o una gran ciutat, el client tornarà si el que tu li proposes sobrepassa les seves expectatives, en aquest cas si s’ha de desplaçar, ho farà. Però si oferim el mateix que tots, evidentment la pròxima vegada anirà a qualsevol altre saló. Sempre existeix rotació en un saló, però l’important és que el que es va anar, torni, i el que ve de nou, es quedi. Hem de ser capaços de no sols satisfer als nostres clients, sinó de sorprendre’ls i donar-los més del que ells s’imaginaven.

B.M.: Des de quan perruquer i per què?                                                                                                                                                                                                                                                      J.S.: Des dels 14 anys, (43 ara, riu) sempre ho he estat, la perruqueria m’ho ha donat tot i jo a ella també. Soc molt actiu, molt emprenedor, necessitava treballar en una cosa en la qual mai pogués estancar-me i que fos creatiu, tècnic, poder conversar amb persones de tota mena i estar sempre superant-me a mi mateix. Simplement és la professió més bonica del món.

B.M.: El millor de ser perruquer?                                                                                                                                                                                                                                                                J.S.: El millor és poder ser un mateix, sempre. Poder superar-se cada dia, nodrir-te de creativitat, perfeccionar-te tècnicament, crear llaços de confiança amb els teus clients, relacions professionals honestes, el millor de ser perruquer és que tu ets amo del teu destí.

B.M.: El pitjor…, si és que n’hi hagués.
J.S.: No hi ha res dolent a ser perruquer, potser el més complicat és la gestió de la professió, em refereixo com a gremi professional, necessitem més unió entre professionals, per a valorar la nostra professió i per a donar-li el lloc que es mereix. La vida quotidiana fa que et centris en el teu sense mirar més enllà i això és perillós, per al teu saló, per a la teva creativitat, per a les teves gestions… El pitjor és l’aïllament professional. Cal anar amb compte amb això. Per això és bo que es creïn associacions com l’UPE.

B.M.: Quina és la teva relació amb la Va unir *Perruqueria i *EstèticaValles Oriental?
J.S.: Fa relativament poc que una crida del meu amic Xavi *Arcarons em va fer que m’unís. Em fa molta il·lusió, aprenc molt. He pogut retrobar-me amb amics de la professió, són uns cracks cadascun d’ells i els escolto amb molta admiració. Tenim a més moltíssimes ganes de fer evolucionar les coses (sospira), Jose és un llibre obert quant a sentiments) i créixer conjuntament com a gremi. Em motiva moltíssim poder continuar aprenent, aportar experiència, aportar formació, amb projectes assumibles i sens dubte benèfics per a tots, funcionant com un equip.

B.M.: Quin ha estat des de llavors i és ara la relació entre vosaltres, els membres d’UPE?
J.S.: Som tots perruquers, barbers i esteticistes, dels quals estem darrere de tocadors i al peu del canó (fa un gest de reafirmació amb les seves mans), amb un propòsit clau: reposicionar el sector donant-li força, unió, i una nova dimensió socioeconòmica. En temes com oferir facilitats burocràtiques, formació tècnica i /o comercial, borsa de treball, comunicació, etc. Cadascun dels membres aporta els seus coneixements i competències al servei de la Unió. Tenim relacions molt constructives basades en la confiança i l’honestedat i respecte mutu. Jo surto sempre molt motivat de les nostres trobades i sento molta admiració pels meus companys.

B.M.: Què persegueix aquesta “Unió” en concret?
J.S.: Fer les coses bé, sense presses, pas per pas, com es fan les coses en el saló, sense saltar etapes bàsiques. Hem de créixer quant al nombre de socis perquè quan tractem de negociar o reivindicar davant d’institucions i organismes oficials, per l’interès comú de la professió no és el mateix ser 100 que 10.000, els beneficiats serem tots. La Unió vol motivar, remotivar i incentivar a la a professió, als professionals, als i les que comencen, als qui estan acabant i als quals vindran darrere de nosaltres. Les perruqueries sofrim una pressió fiscal mai vista des que en 2011 el govern ens va pujar l’IVA del 8% al 21%. Sofrim d’intrusisme i d’una competència sense igual des que uns certs “centres” poden obrir fins i tot sense cap formació ni exigència. Sense parlar del tema domicilio. Si no volem que els salons de perruqueria, estètica, barberies, continuïn tancant, està passant, si volem que el nostre saló perduri en el temps, si volem que negociar el tema de l’IVA, cal mobilitzar-se conjuntament, no podem anar cadascun per una sendera diferent.

B.M.: Jose, la unió fa la força…?
J.S.: Sí! (reitera, ho té clar). Si ens aïllem cadascun en el nostre saló, no creixem col·lectivament. Associar-se al gremi de la teva zona té molts avantatges per a la professió, i no sols associar-se sinó participar i aportar. La perruqueria i l’estètica són professions vives, de vida, d’evolució, i consegüentment hem d’actuar conjuntament, els uns amb els altres i crear un sector unit i fort. Tots els perruquers hauríem d’estar agregats al gremi de la nostra zona, i com més units estiguem, millor per a tots. Hem d’esforçar-nos entre tots, i només amb esforç obtindrem recompenses. Volem que la professió obtingui el reconeixement.

B.M.: Però, l’associacionisme en general serveix per a alguna cosa realment en aquest país?
J.S.: L’associacionisme en general, sí, per descomptat. Tenim exemple de molts col·lectius socials o professionals que han evolucionat molt, crescut, guanyat en reputació i en consideració gràcies a l’esforç col·lectiu. Cert que molts sectors estem acomodats i per això ens veiem com ens veiem a nivell socioeconòmic, però hem d’inspirar-nos dels qui han aconseguit els seus objectius per a aconseguir els nostres.

B.M.: Quina és la definició del bon perruquer?
J.S.: Honestament és un conjunt de diversos factors, com saber escoltar i que t’agradi escoltar, es necessita paciència i empatia i un bon estat físic i mental. A la clientela cal oferir-li diferents opcions sobre el seu estil, solucionar els seus problemes per a pentinar-se i per a mantenir el seu cabell sa. Cal estar molt ben format tècnicament. Formació contínua sempre, aquesta és la clau. La mediocritat no sobreviu, un bon perruquer no pot conformar-se amb “això ja està bé així”, un bon perruquer quan acaba el seu treball i mira al seu client o clienta s’ha de dir “ho he brodat”. Avui dia hi ha molts avanços tecnològics, molta formació disponible, moltes marques excel·lents, cal saber triar tots els nostres recursos disponibles i no conformar-se mai amb la mediocritat.

B.M.: Com va aprendre José Salines perruqueria?
J.S.: En una acadèmia de Granollers, es deia Clips Difussio. De la mà de Rosa, Ana… (recorda), eren bones professores, m’agradava tant anar que sovint em quedava a menjar amb elles i també estudiava a les tardes. Tot el dia!! (Riu divertit). Després vaig fer diverses formacions en altres acadèmies de Barcelona tipus Encebat, Raffel Pages, en les quals vaig aprendre moltíssim i en el gremi de Barcelona amb Fragós i Cia.., preparant campionats (sense participar) fins a altes hores de la nit, amb 18 anys…Així vaig aprendre perruqueria i així vaig aprendre que continuaria sempre aprenent. La formació és la clau, repeteixo.

B.M.: I com et recicles?
J.S.: Actualment assisteixo a diferents formacions per a veure què hi ha fora de la nostra zona de confort. Imparteixo formacions els dilluns sota la meva pròpia estructura «Formacions amb Feeling», per Instagram podreu veure algunes cosetes. Em formo per a formar, i em formo per a treballar en el meu saló. Soc una persona molt inquieta i necessito aprendre i cada dia donar-me ales. En aquesta professió si no et vas actualitzant i assistint a formacions t’acomodes i això es nota en els teus treballs, en la teva actitud i en la teva facturació. Així que cal seguir …. I mai parar. Aquesta professió és així.

B.M.: Amb quin equip comptes?
J.S.: Amb la meva sòcia Marta, i jo, i la veritat és que ens apanyem molt bé. Molt ben organitzats i molt ben estructurats com a binomi. Compartim una agenda que ens permet rendibilitzar el temps, treballar amb serenitat sense pausa, però sense presses, atesa la nostra clientela de forma personalitzada. He tingut la sort de poder dirigir a equips de 10 – 15 persones, he gaudit moltíssim en passarel·les de moda, en espectacles i altres, però ara estic en un altre punt de la meva vida més serè, porto molt bagatge, i aquest model de treball en binomi, duo, parella laboral i la nostra organització em permet avui dia una qualitat de vida personal i professional que estic gaudint moltíssim. Com diu el meu amic Roberto Chozas, ens deixis de somriure, i això és el que busco.

B.M.: Què penses de premis i iniciatives com per exemple els premis *Fígaro? Participes?
J.S.: No he participat mai, sí que vaig ajudar en backstage per al meu ex marca (Aduho) a la qual li dec molt del que soc avui. Però no, no és la meva il·lusió ser part de premis. (odi perdre -riu-, és broma!, bo no… Ens encanta Jose, franc i sense res a amagar). He gaudit molt en els backstages de premis, i he conegut a grans professionals del nostre país, he après d’aquestes experiències i he viscut l’organització interna i com són “per dins” aquests esdeveniments, i sens dubte agraeixo a la gent que ho fa possible i tots els recursos i esforços que inverteixen en això per a donar-li visibilitat a la nostra professió.

B.M.: I de les xarxes socials, Llimbs Hair Club i Jose Salines què opinen? Participen d’aquestes?
J.S.: Perquè he dir que l’Instagram de Llimbs Hair Club és la nostra xarxa social més activa. Comuniquem novetats en producte, o no sols novetats sinó tractaments o altres solucions que formen part del nostre ADN des dels inicis. Exposem els nostres treballs, aportem consells, concursos per a commemorar alguna data assenyalada. Ens dirigim a la nostra clientela i a la clientela potencial, o a curiosos simplement. No estem tot el dia publicant, però mantenim una “relació estable” amb Instagram. Quant a mi, personalment, cada vegada soc més reservat de la meva intimitat. Encara que reconec que les xarxes m’ajuden a mantenir contacte amb gent que per raons de distància o d’enrenou no puc veure molt sovint.

B.M.: Com és el teu dia en la teva vida?
J.S.: (Se sorprèn i confessa…) Perquè tinc les meves rutines (torna a riure). M’agrada desdejunar amb un cafè i el periòdic, amb calma i relaxat i a poder ser sense que em parlin molt. Depèn si treballo al matí o a la tarda m’organitzo sempre per a poder fer esport i tenir un moment de descans. Mentre treball és 100% a donar-ho tot, i mentre no treballo una activitat física és necessària i per descomptat estar ben organitzat per a poder passar temps amb família i amics.

B.M.: On et trobes més a gust, el styling, en el tall, en el color …?
J.S.: En el tall i en el color… Haig de confessar que en la primera etapa tirava més de tall, però ara mateix m’agrada més i em sento molt còmode en color. Encara que en realitat m’agrada fer tot tipus de prestacions. Em sento còmode en tot, perquè gaudeixo de tot.

B.M.: Quina és la teva política respecte als preus? Puges tarifes respecte a l’IPC?
J.S.: Com? (Es pregunta i ens pregunta, amb sorpresa). Si pugéssim els preus cada vegada que puja l’IPC tancaríem tots. De la mateixa manera que no vam poder pujar els preus quan ens van pujar l’IVA 13 punts. Qui assumeix aquestes barbaritats és el saló: retallant i ajustant-se el cinturó i perdent marge. L’IPC puja, per a nosaltres i per als nostres clients, la vida és cara per als salons i per als nostres clients. Les factures de subministraments són desorbitades per a tots. Però nosaltres com a saló, no podem, no arribem a seguir el ritme de l’IPC, impossible. La tarifa d’un saló ha de ser justa i coherent amb el servei que ofereix i la qualitat dels productes amb els quals treballa. Això és donar-li valor al teu treball i fer-se respectar. Així creem la nostra tarifa. L’IPC influeix, sí, la veritat, tot influeix, però no el determina perquè seria inviable.

B.M.: Què li falta o de què emmalalteix la perruqueria actual?
J.S.: Falta va unir i cohesió com a col·lectiu professional. Falta consciència de formació. Falta ajuda institucional perquè el sector s’estabilitzi. Tenim també molta ajuda de marquis quant a màrqueting, i acadèmies i formadors que fan un treball formidable. Jo amo aquesta professió, m’agrada focalitzar sobre el positiu, i quant al negatiu, el millor, no tirar mai la tovallola.

B.M.: De la perruqueria és *viu?
J.S.: Per descomptat. És viu i és gaudeix. I no necessàriament has de tenir un va salar. També com a assalariat en un bon va salar que sàpiguen valorar-et pots guanyar prou com per a viure perfectament. És cert que soc dels quals pensen que primer has d’aprendre, deixar-et ensenyar, i adquirir experiència abans d’obrir el teu negoci, així només et faltarà experiència com a gerent de va salar: proveïdors, subministraments, impostos, autònoms i seguretat social, bancs, però de tot s’aprèn. Formar-s’en gestió d’equips, en lideratge, en gestió del temps i de l’estrès et fa guanyar en qualitat de vida professional, en rendibilitat i per tant en qualitat de vida personal i serenitat mental.

B.M.: Un somni per complir? (professionalment)
J.S.: Fer-li un tall i color a Rapunzel (Jose és un *professional com la copa d’un pi, però no sols això, és enginyós, intel·ligent i divertit, dona gust parlar amb ell). I continuar viatjant gràcies a la meva professió.

B.M.: I un altre complert…
J.S.: Haver viatjat, sens dubte.